Somnis d’Esperança

Amb només un any i mig, Helen Keller va sofrir una malaltia que li va fer perdre la vista i l’oïda, enfrontant-se a un món d’absolut silenci i foscor per la resta de la seva vida. Tot el seu futur es va submergir de sobte en un món que semblava desproveït de llum i so. Però Helen anava a tenir un futur molt diferent, un d’una contribució al món molt gran. I el camí cap al seu futur va ser iniciat per l’espurna d’esperança que li va donar la seva mestra, Anne *Sullivan, qui va revelar un món de possibilitats.

Les dues juntes, enceses per aquesta espurna d’esperança, van canviar no sols el món d’Helen, sinó també el món en general. Malgrat viure en un món sense vista ni so, Helen Keller va imaginar un futur en el qual podria contribuir, aprendre i inspirar. Amb una determinació incomparable, va seguir els seus estudis, es va graduar en la universitat i es va convertir en una prolífica autora i oradora. La història d’Helen no és només una història de superació de limitacions físiques; és un testimoniatge del poder de tenir una visió per al futur.

Helen va dir una vegada:

“L’única cosa pitjor de ser cec no és, no tenir vista,

si no, no tenir visió”.

Les seves paraules ressonen com una anomenat a l’acció per a tots nosaltres. Tenir una visió del futur no es limita al que veiem amb els nostres ulls; es tracta dels somnis que alberguem en els nostres cors. És la forma en què prenem aquests somnis i ens fixem metes congruents, i després creguem un pla d’acció que ens ajuda a aconseguir aquestes metes. I després, fem el primer millor pas, i després el següent, i el següent….

Aquesta és l’esperança.

Com vam proposar a principis d’enguany, comencem amb l’àmplia gamma de possibilitats. Inspirem-nos en el viatge d’Helen *Keller. Conreem una visió del futur que transcendeixi les nostres circumstàncies immediates i creiem l’any que faci realitat aquests somnis. Perquè és alimentar els nostres somnis, creant un pla i perseguint-lo amb determinació indestructible, nosaltres també podem crear l’any dels nostres somnis. D’aquesta manera nosotr@s també podem convertir la foscor en llum i el silenci en una simfonia de possibilitats.

Aquesta és la nostra esperança per a cada persona en la nostra comunitat.

Aquesta és l’esperança.

Equip Pura Vida Badalona