Lliçons naturals

Molts han comentat que aquesta primavera ha estat estranya: molts dies de sol barrejats amb una lleugera rosada de pluja, una mica de sol apuntant de nou, només per a convertir-se en una tarda d’aire que sembla provenir dels cims nevats dels Pirineus.

El cap de setmana passat, la meva parella i jo vam fer algunes caminades en els pujols de Catalunya i és molt, molt evident que la terra està seca, que la naturalesa necessita aigua desesperadament.
La terra era com a pols, elevant-se en l’aire amb la més mínima brisa.

Sabem que això afecta els nutrients dins de la terra, les plantes les arrels de les quals excaven dins d’ella a la recerca d’aliment, els animals que depenen de la seva xarxa de vida.

I aquestes reflexions sobre la naturalesa ens recorden que tot està interconnectat, que perquè una part estigui sana, totes les parts necessiten estar sanes.

I que, si retrocedim i mirem des d’una perspectiva prou àmplia de distància i temps, la naturalesa es redreça a si mateixa, usa la seva increïble creativitat i els seus cicles troben equilibri, coordinació i facilitat.

Com tot en la naturalesa, és un procés que requereix paciència i persistència a fer el correcte, a poc a poc.

Tot surt bé al final.

Aquestes són les lliçons per a nosaltres.
Nosaltres també som part de la naturalesa, també som part d’una xarxa de vida.
Nosaltres també podem ser creatius, podem trobar l’equilibri, la coordinació i la tranquil•litat.

És un procés que requereix paciència i persistència a fer el correcte, a poc a poc.
I, fins i tot per a nosaltres també, tot surt bé al final.