La Gran Pujada

Tenim l’opció de ser un passatger en el viatge que és aquesta vida, de ser portats i anar on ens porti.

I també podem optar per assumir més el paper del conductor en la nostra pròpia vida: asseure’ns en el seient del conductor, dirigir el volant. I també a triar quan trepitgem l’accelerador i quan ho llevem. Quan decidim trepitjar suaument els frens, detenir-nos una mica amb calma i parar al costat del camí.

El viatge de la vida pot sentir-se com una gran pujada costa amunt. Treball constant, esforç constant que ens pot esgotar. Et costa; et carrega, t’esgota.

I podem triar veure que el que estem fent, de fet, és escalar un pujol, i que quan arribem al cim podem veure que hi ha un altre pujol més que escalar.

És, en aquest punt que podem optar per fer una pausa, descansar, gaudir de la vista. Podem prendre’ns un moment per a veure el lluny que hem arribat, per a aplaudir la nostra escalada i l’esforç que va prendre, per a celebrar el que hem après, bestiar i fet. Per a assegurar-nos que ens prenem el temps per a sentir profundament aquesta perspectiva nova i ampliada que hem guanyat en la vida.

I, per a prendre el temps important per a descansar, per a recuperar-se, per a recarregar, abans de continuar, en aquest viatge.

Abans de començar la pujada d’aquest pròxim pujol, amb les seves lliçons i noves habilitats. Per a, un dia, arribar al seu cim amb les seves grans vistes.

Ara com ara, descansem.

Pren-te el temps per a estar agraït per tot el que pots veure, per tot el que has après, per tot el que has guanyat i fet.

Prengui’t el temps per a estar agraït pels resultats que tens ara mateix, aquí mateix, en la teva vida en aquest moment.

És una vista bella i àmplia.

Respira-ho dins.

Respira-ho.