El cicle menstrual és un reflex perfecte de les estacions.

Durant tot un any, podem veure els canvis que es produeixen en el nostre voltant a la naturalesa: després de la neu, és el torn de les flors per a sorprendre’ns, després arriba la calor del sol d’estiu i, finalment, les fulles dels arbres tornen a caure. Cada persona amb úter té l’oportunitat d’experimentar aquestes quatre estacions internes durant cada cicle menstrual. Aquests canvis en les estacions internes es deuen a quatre hormones alliberades pel cervell i els ovaris durant el cicle menstrual per a crear els processos d’ovulació i menstruació (si l’òvul no és fertilitzat).

El primer dia del cicle correspon al primer dia de sagnat: la fase menstrual és el teu hivern interior. La sang menstrual té propietats antibacterianes i antimicrobianes, però també “anti-males-energies”. Així que també és el moment d’alliberar tot el que ja no vols: pensaments negatius, records dolorosos, estrès, tensions… És hora de tancar-te en tu mateix i descansar, sense jutjar-te i sense prejudicis.

Després arriba la primavera amb la fase fol·licular. Ens despertem, volem sortir, gaudir del clima temperat, estem en preparació per l’ovulació. La nostra intuïció és cada vegada més forta, i guanyem claredat. És hora d’agafar nous compromisos i provar una cosa nova com anar a aquesta nova classe de ioga, i planificar la nostra vida pels esdeveniments que poden venir. També és un bon moment per a imaginar la teva vida perfecta i somiar-la.

L’ovulació és el moment més important del cicle, senyal de bona salut. Aquest és el teu estiu interior. Pots sentir-te més oberta als altres i la teva vida social sol estar en el moment màxim durant aquesta fase. Aquest és el moment de planificar converses importants (entrevista de treball, sol·licitud d’augment de sou, presentació oral, etc.). A més, la hormona estrogen incrementa al màxim i ens ajuda a tenir una pell més sana i radiant, així com ens ulls que brillen i ens pits que es tornen més ferms i voluminosos. Generalment ens sentim més vives i conectades amb la nostra vitalitat i sensualitat.

L’última fase del cicle és la fase lútia, és tardor i és hora de planificar la hibernació: les regles estan arribant. Podem centrar-nos en nosaltres i manifestar els nostres desitjos. L’hormona progesterona s’ha incrementat i actua com un antidepressiu natural, ajudant-nos a dormir millor. Durant aquesta fase les emocions es poden sentir de manera més pronunciada, convidant-nos a escoltar-nos de veritat i més profundament.

Planificar al voltant de les teves estacions pot ajudar-te a realitzar-te plenament, a respectar la teva poderosa intuïció, els teus propis ritmes, els teus desitjos i les teves fortaleses, per una vida més sana, més feliç i més equilibrada!

Si vols saber-ne més i tenir consells per a treure-li el màxim partit a aquests canvis,

contacta amb nosaltres!!!

Imaginem un hipotètic cas (un supòsit espantós), per a ajudar–nos:

Dos homes de mitjana edat, sense malalties prèvies conegudes, realitzen junts la seva habitual carrera diària per un parc. Un d’ells es talla amb la branca d’un arbre pel qual passen corrent,
un tall no massa profund, però prou com per a sagnar una mica.

La resposta immediata que esperaríem del seu cos és que reconegui que la pell ha estat tallada i coordinés una resposta per a segellar la ferida, detenir el sagnat i tractar qualsevol infecció
que pugui haver tingut.

Aquesta resposta coordinada succeeix sense que l’home pensi en cap d’aquestes coses, tot mentre encara està corrent i el seu sistema digestiu està treballant amb el menjar del esmorzar.
Una coordinació sorprenentment complexa!

El seu amic és una mica aprensiu, per la qual cosa quan veu la sang, es mareja, perd la coordinació dels seus peus, ensopega, cau a terra i es colpeja el cap.
Mort..

El seu amic (per descomptat angoixat) intenta aixecar–lo produint un tall al braç de la persona difunta amb una branca. De nou, no gaire profund, però també comença a sagnar. Estant
mort, el cos no aconsegueix segellar la ferida ni detenir el sagnat.

La pregunta és, per què no?

Quina és la diferència entre el corredor que es va tallar el braç en vida i el seu amic a qui se li va fer un tall al braç immediatament després de morir?

Totes les parts, peces químiques i físiques són idèntiques i presents en tots dos cossos. Els mateixos components en la sang, en els nervis, els mateixos químics, vies, cèl·lules, teixits, òrgans i sistema.

Quina diferència hi ha entre els dos homes?

Per què el cos d’un home pot segellar la ferida, detenir el sagnat i detectar microbis, i tot mentre es mou i pensa, i l’altre no pot?

És aquesta intel·ligència que està dins d’un, capaç de coordinar aquestes coses, que ja no està coordinant en l’altre.
Els ingredients són idèntics; però ja no hi ha una intel·ligència innata que organitzi el cos i el mantingui viu.

Aquest és el treball de la nostra intel·ligència innata: organitzar–nos i coordinar–nos contínuament contra gran nombre de factors estressants de la vida.

Aquesta intel·ligència fa un treball increïble en tot això, però, a vegades, el mal és massa gran o els factors estressants són massa grans i l’impacte té grans dimensions, aclaparant així a les
nostres capacitats per a mantenir–nos sobrevivint.

Ens encanta treballar per a millorar el cos, la salut i la vida de les persones. Algunes persones han passat per anys i anys de degeneració fins al punt de venir a veure’ns. I moltes vegsdes el mal causat al llarg de la vida d’una persona és tan gran que posa límits a la capacitat del cos per a sanar novament.

És per això que ens encanta treballar amb tothom i recomanem que tots entrin a la consulta al més aviat possible en la seva vida. (Sí, revisem als bebès des del primer dia de vida!).

D’aquesta manera, podem treballar per a ajudar a desenvolupar la capacitat de la seva intel·ligència innata per a adaptar–se als factors estressants de la vida, de manera que hi hagi una millor oportunitat que pugui bregar amb ells.

Això significa que hi ha menys possibilitats que aquests factors estressants es tornin massa profunds.

I una millor capacitat d’adaptació significa més facilitat, cosa que significa una vida més plena.

Imagina qualsevol de les ciutats medievals: per mantenir-se fora de perill i prosperar, era absolutament necessari tenir diverses formes de defensar-se de les amenaces externes. I, al igual que aquest poble medieval, el nostre cos també necessita tenir un sistema per a defensar-se de les amenaces. Aquest és el nostre sistema immunològic, i aquest sistema increïblement complexe funciona sorprenentment bé gràcies a la nostra Intel·ligència Innata.

Viure de la manera més sana depèn del fet que la nostra Intel·ligència Innata coordini i organitzi el nostre cos. Aquesta intel·ligència ha estat aprenent, adaptant-se i desenvolupant la seva capacitat per a fer-ho durant milions d’anys. Per a mantenir-nos saludables, coordina les defenses del nostre cos contra les amenaces externes de diverses formes. Sense aquesta bella i complexa resposta, fins i tot un tall molt petit d’una estella de fusta o un refredat regular estacional podrien ser fatals!

La intel·ligència innata utilitza glòbuls blancs (leucòcits) a tot el cos per a ajudar a eliminar les toxines i les deixalles de les cèl·lules. Els leucòcits són com a guàrdies de seguretat, mentre es mouen pel cos, estan atents a coses sospitoses, com a antígens de microbis i patògens. Una vegada que sona l’alarma, s’activa la resposta immunitària més completa del teu cos.

Però això no és tan simple. Hi ha tants diferents tipus d’amenaces, que la nostra resposta immunològica ha de ser enormement adaptable; és per això que depèn de molts diferents tipus de leucòcits per afrontar les diferents amenaces, de diverses maneres.

En general, hi ha dos tipus de leucòcits:

1 – El primer tipus circula pel cos i destrueix la cèl·lula estranya, quan es troba amb ella, consumint-la. En aquesta cas després sona l’alarma sobre l’invasor exacte que acaba de destruir.

Ara el segon grup de cèl·lules escolta l’alarma i es posa a treballar.

2 – Aquest segon grup es subdivideix en dos:

Cèl·lules T, que corren cap al punt de l’infecció, per a eliminar-la, i les cèl·lules B (i les cèl·lules T auxiliars) que prenen la informació exacta sobre l’invasor (l’antigen) i produeixen anticossos específics. Els anticossos es fabriquen específicament per a aquest antigen i, quan s’uneixen a ell, el destrueixen.

Aquí hi ha un altre pas sorprenent: la teva intel·ligència innata fa canvis en el teu cos per a ajudar-lo a destruir els invasors. Aquests són canvis específics i deliberats que succeeixen per una molt bona raó; augmentar la temperatura del teu cos, fins a un punt que no els agrada als bacteris i ni els virus. I causa inflamació, amb un líquid que ajuda al fet que les cèl·lules immunitàries flueixin i eliminin la infecció.

És possible que per l’escalfament i la inflamació no et sentis còmode, però són parts importants de la nostra curació. Per tant, la propera vegada que tinguis febre i et moquegi el nas, pensa en el teu increïble sistema immunològic en acció.

I digues: Gràcies.

Sense ell series un desastre caldós, enganxós i calent totalment diferent!

El nostre sistema immunològic també té una memòria a llarg termini del que ha anat trobant naturalment i de com eliminar-ho, de manera que la propera vegada que es trobi a aquest invasor, sabrà respondre de manera ràpida i efectiva. Així és com la majoria de les persones que han estat exposades a una malaltia es mantenen immunes per tota la vida, com la varicel·la.

Totes aquestes meravelloses i complexes respostes són part de la increïble forma en què la nostra Intel·ligència Innata coordina els nostres cossos, brindant-nos salut, mantenint-nos vius i en el nostre millor moment, cada segon dels nostres dies.

Què meravellós ets! complexe i increïble!

40 a 70 trilions de cèl·lules que et formen a tu.

T’imagines tractar de coordinar-los?

Cadascuna d’aquestes cèl·lules és com una petita “forma de vida” en si mateixa, amb la seva pell (la membrana cel·lular) escoltant el seu entorn i decidint què ha de permetre que passi (dins o fora), o no passi. I després cada cèl·lula conté centenars i centenars de milers de components, cadascun actuant i responent a les necessitats de la cèl·lula.

I tota la cèl·lula està en funcionament, treballant.

Ara multiplica això per 40 a 70 trilions!

Cèl·lules coordinades en teixits, que s’ajunten en òrgans, en sistemes, i tot això et forma a tu!

T’imagines tractar de organitzar tot això?

Trobem aquí una manera de tractar de pensar en aquesta gran tasca: imagina’t recolzat boca amunt a l’aire lliure a la nit i mirant totes les estrelles que podries veure en un cel clar. Una cançó sona suaument prop de tu i escoltes les seves notes. Estàs desitjant que totes les estrelles en el cel parpellegin i s’encenguin, tot al mateix temps, al compàs de la cançó. Per tant, has d’enviar un missatge a cadascuna d’aquestes estrelles, per tal que parpellegin i després s’apaguin, al ritme de la cançó que estàs escoltant, per aconseguir un parpelleig coordinat d’estrelles en tot el cel nocturn. Tasca bastant difícil, veritat?

Ara imagina intentar fer això amb cadascuna de les estrelles de la Via Làctia!

Aquestes són moltes més estrelles per a monitoritzar i comunicar-se, per a aconseguir aquest nivell de coordinació.

Hi ha al voltant de 100 a 400 mil milions d’estrelles en la nostra Via Làctia.

Bastant impossible coordinar-les totes.

El teu cos té de 100 a 1000 cèl·lules més que la quantitat d’estrelles que intentes controlar en tota la Via Làctia.

Aquí està el fet sorprenent: aquesta intel·ligència innata que està dins del teu cos coordina cada cèl·lula dins del teu cos, cada mil·lisegon de tota la teva vida.

Realment ets tan complex.

I també absolutament meravellós!